Trossos

Encara sortia fum d'aquell apartament en el que havia tingut lloc l'explosió més atronadora dels últims cinc o potser sis anys. Els veïns estaven molt neguitosos, tots d'ampeu darrera la cinta de color groc que els impedia el pas a les seves vivendes, conjuntament amb els àrbitres que fútilment llençaven frases a l'aire per tal de calmar els ànmis.
El so sec de la bóta del comissari-general Tarc del cos d'àrbitres de Sairana va trencar el silenci que regnava en aquell divuitè pis;
"cloc. cloc"
Els musculosos braços d'aquell home immens atançaren un moble de fusta mig cremada que havia quedat enmig del pas i llençaren aquelles despulles a un cantó de l'habitació, que tot seguit s'esmicolaven en talls irregulars. Procedí de manera equivalentment amb tot allò que es trobava enmig seu; cadires, armaris, electrodomèstics que encara feien saltar guspires, i fins i tot algun membre humà. Finalment una tela mig rebregada -segurament l'havia posada algun dels seus incompetents companys de professió- cobria l'objecte que estava buscant.
Llevà la tela protectora amb sorprenent cura respecte el que havia fet amb els altres objectes, i s'ajupí per veure millor.
Un somriure es dibuixà al rostre del comissari-general.
"Molly, Molly... sempre has estat el meu preferit..." digué.
L'objecte de color negre com el carbó havia patit evidents maltractaments provocats per la gran explosió que havia tingut lloc a escassos metres del seu costat. Tarc ficà una mà dins d'una de les butxaques de la camisa i tragué un cigar; a l'altra aparegué un encenedor i se l'encengué pausadament.
Un últim moviment de mà féu aparèixer en escena un comandament a distància amb un botó predominant. El polsà una sola vegada, i l'objecte revelà la forma. Vuit potes es desentortolligaren en el que semblava quelcom massís, i amb sorprenent velocitat es falcaren en el sòl destrossat d'aquell apartament. El monstre s'alçà amb vida pròpia fins a l'alçada del cap del comissari-general -cigar a la boca exhalant constant fum-, i s'aturà completament davant seu. Semblaven talment desafiar-se amb la mirada, l'un a l'altre, cap d'ells sense moure's un mil·límetre i, finalment, el comissari-general somrigué una darrera vegada i alçà una mà, encara mirant la bèstia mecànica, i a la sala entraren tres operaris vestits de blanc que rodejaren l'encara immòbil robot, mentre Tarc es girava i sortia per la porta dient "Teniu una hora per posar-lo a punt. Estem a prop".

Laura

Ella es deia X12254AZN model C. Això significava que hi havia hagut un model A i un model B, abans d'ella; ja no n'hi hauria cap de D. No havia conegut les seves germanes, és clar, però tant feia. Era l'única que havia reeixit.

Laura era un robot rastrejador-seguidor. Havia estat encomanat com a tasca extra pel gran cos d'àrbitres de Sairana al creador; Pare; Maties Pott. Tot això ho sabia perquè tenia un gran banc de dades on ho posava, en un racó inesborrable de la memòria. Pare havia fet una tasca brillant, protegint a Laura.

Es trobava enmig d'una missió catalogada com a Alpha3: trobar i eliminar. Laura posseïa tots els estris necessaris per tal finalitat; estava programada i físicament capacitada per acomplir tal condició, ordres directament enviades des del comandament que ara tenia aquell individu que la base de dades catalogava com a Comissari-General Tarc del cos d'Àrbitres de Sairana, entrada 23405 dels arxius de seguretat de Sairana. Laura estava permanentment connectada a la xarxa global de Sairana. Podia, si ho creia convenient, visualitzar i seguir qualsevulla connexió que s'efectués dins de la gran cova, així com filtrar segons la informació que contenia, el grup social al qual pertanyia, possibles amenaces que pogués presentar... i és per aquestes vies que havia aconseguit localitzar el subjecte id #3020AF3E, catalogat amb el nom de Sirais Umelut. Segons la descripció de la base de dades, era resident a la franja, i pertanyia a un sector de la població que s'anomenaven els Duneus. De raça fosca, durant la seva infantesa havia estat reclòs en un correccional. Tenia contactes amb persones catalogades com a Índex 23; un conjunt de la població a qui tenia prioritat nivell 2 per caçar.

Tenia l'home a qui els humans haurien definit com a esquifit. Els seus ulls brillaven pel líquid que li regalimava; llàgrimes segons la base de dades. Una de les seves 8 extremitats (atansadors d'elements físics) encerclava amb unes pinces de mig metre de llargada el coll de Sirais Umelut, mentre aquest demanava pietat per la seva vida. Un miliwatt de potència injectat en la pinça i el coll s'esmicolaria, causant una parada cardíaca a raó del la dissecció de la medul·la espinal entre la segona i la tercera vèrtebra. Físicament fàcil.

L'home cantà, tal com als humans els abellia de dir. Explicà on eren els seus contactes, els seus companys o col·legues; tan feia. Gent de classe Alpha 3 a qui calia eliminar, ordres del Comissari-General.

-Gladis, Mardin, Gluseu, Enard, Timoteu. Noms que, de ben segur, tenia a la base de dades. Feina fàcil.

De sobte, el seu receptor banda 300XT va rebre senyal procedent de theta=300º, a les set, i es girà mentre despreocupadament esclafava el coll d'aquell impotent individu. Arrossegant la pinça amb el cos inert, els seus sensors detectaren coses no gaire agradables.


Un dispositiu plàstic accionat a control remot estava penjat de la paret de la seva esquerra. Tenia l'aspecte de ser una bomba de fabricació casolana, pel conjunt d'irregularitats que presentava el casc central. Estava unida a un barril fins dalt ple d'un viscós líquid negre, presumiblement petroli poc o gens refinat. L'habitació era prou petita com perquè l'explosió ompís tota la sala, sense que cap racó servís de refugi provisional. Tot allò se li passà pel cap en 2.3 microsegons, aproximadament 300 microsegons abans que el detonador fos accionat per donar pas a una deflagració realment espectacular.


De fora, quatre àrbitres del cos de Sairana, que s'havien quedat a fora esperant el resultat del robot rastrejador-caçador, van haver d'apartar la vista pel núvol de calor que inundà el carrer al que mirava la façana quan els vidres de la finestra del tercer pis van explosionar violentament en atravessar-los una bola de foc de quatre metres de diàmetre.