-Feliç aniversari! -cridava la mare, tot engolint el nen en la més amorosa abraçada, mentre aquest, tot consternat, se li estava posant la cara vermella de la pressió d'aquells braços.
Acabava de despertar -un xic tard, havia d'anar a escola- i tot just havia baixat a esmorzar, com cada dia: avui tocava llum. I tota la família era al seu voltant. El rodejaven i l'aplaudien. En nen no entenia res, mai havia viscut una situació semblant. Tothom semblava content: tot era fora de lloc. No s'atreví, però, a preguntar si avui havia d'anar a l'escolar, per temor a que la resposta fos afirmativa.
Alçà el cap, i veié aquells ulls penetrants tan familiarls. El seu pare estava mirant-lo fixament, amb cara d'aprovació. Alçà una mà gruixuda i li remogué els cabells, causant en el nen una sensació de calfred agradable. Mai havia vist el seu pare amb aquella expressió, de tan bon humor per ell. Estava orgullós del seu fill, i no se n'estava de mostrar-ho.
-Felicitats, nano. Avui és el dia del teu aniversari -mentre li picava amistosament els braços-. T'ho has guanyat.
Val a destacar que a Sairana els aniversaris se celebren de manera distinta a com el lector estarà acostumat. Mai, al cap d'un any de vida com el coneixem, es donen coses: no existeix el concepte de regal; i quan algú compleix un any, no s'exhibeix cap mostra de distinció ni se celebra res de res. Cal remarcar, també, que la mesura dels dies i les estacions és diversa i borrosa en si mateixa. Els dies tenen durades no estrictes, i sempre hi ha un cert decalatge entre el que es considera un any i un altre, com si no hi hagués una mesura estàndar del temps, i tot es fes a ull. Per tant, l'edat del marrec pot ser en el moment que ens ocupa tant de nou com d'onze anys; per bé que aquest aniversari distint de la resta havia de ser quan el nen complís la seva primera desena.
El pare es girà tot seguit noranta graus de encarar la seva muller, que estava dampeus a la seva dreta. Aquesta duia ambdues mans allargades, abastant un objecte colorit i arrugadís, que reflectia la llum tot donant-li un to daurat. El pare prengué l'objecte de mans de la seva muller i l'atançà tot seguit a l'abast del nen. -Té -digué-. D'això en diem regal.
La veritat és que el marrec cada vegada entenia menys coses, car cada vegada li'n venien més de noves i sense aparent explicació. Malgrat tot, assentí -tot fent-se el madur- i encarà l'estrambòtic objecte de rajos rellampegadors i colors psicodèlics; floretes dibuixades.
Acabava de despertar -un xic tard, havia d'anar a escola- i tot just havia baixat a esmorzar, com cada dia: avui tocava llum. I tota la família era al seu voltant. El rodejaven i l'aplaudien. En nen no entenia res, mai havia viscut una situació semblant. Tothom semblava content: tot era fora de lloc. No s'atreví, però, a preguntar si avui havia d'anar a l'escolar, per temor a que la resposta fos afirmativa.
Alçà el cap, i veié aquells ulls penetrants tan familiarls. El seu pare estava mirant-lo fixament, amb cara d'aprovació. Alçà una mà gruixuda i li remogué els cabells, causant en el nen una sensació de calfred agradable. Mai havia vist el seu pare amb aquella expressió, de tan bon humor per ell. Estava orgullós del seu fill, i no se n'estava de mostrar-ho.
-Felicitats, nano. Avui és el dia del teu aniversari -mentre li picava amistosament els braços-. T'ho has guanyat.
Val a destacar que a Sairana els aniversaris se celebren de manera distinta a com el lector estarà acostumat. Mai, al cap d'un any de vida com el coneixem, es donen coses: no existeix el concepte de regal; i quan algú compleix un any, no s'exhibeix cap mostra de distinció ni se celebra res de res. Cal remarcar, també, que la mesura dels dies i les estacions és diversa i borrosa en si mateixa. Els dies tenen durades no estrictes, i sempre hi ha un cert decalatge entre el que es considera un any i un altre, com si no hi hagués una mesura estàndar del temps, i tot es fes a ull. Per tant, l'edat del marrec pot ser en el moment que ens ocupa tant de nou com d'onze anys; per bé que aquest aniversari distint de la resta havia de ser quan el nen complís la seva primera desena.
El pare es girà tot seguit noranta graus de encarar la seva muller, que estava dampeus a la seva dreta. Aquesta duia ambdues mans allargades, abastant un objecte colorit i arrugadís, que reflectia la llum tot donant-li un to daurat. El pare prengué l'objecte de mans de la seva muller i l'atançà tot seguit a l'abast del nen. -Té -digué-. D'això en diem regal.
La veritat és que el marrec cada vegada entenia menys coses, car cada vegada li'n venien més de noves i sense aparent explicació. Malgrat tot, assentí -tot fent-se el madur- i encarà l'estrambòtic objecte de rajos rellampegadors i colors psicodèlics; floretes dibuixades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada